"Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa. I gràcies a ell, no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura. I els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors...i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu desplegat, a punt i armat arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure."

(Titot)

dimarts, 29 de desembre de 2015

DE LLIBRES I LECTURES


Posar una llista dels llibres llegits aquest any és repetir-me, doncs durant tot l’any ho podeu veure a la pestanya “lectures 2015” que presideix els meus dos blocs. Així que us parlaré de les lectures que m’esperen pel 2016 i d’aquells llibres llegits l'any 2015 i que per a mi han estat una verdadera troballa.
De moment el Tió — Ja fa anys que a casa vàrem decidir que tots els regals de Nadal els cagaria el Tió. Els reis ja no venen—, ha entès quin son els regals que jo espero amb candeletes: un bon lot de llibres, una llibreta i una tassa pel te, que evidentment no podia ser altre que una del meu estimat R2D2!


 El lot de llibres ha estat format per:

.- Cants de la Sirena Negra d’en Sebastià Bennassar. 
.- La puta d’oros de la Elena Torres Girbau. 
.- Mare i filla de la Jenn Diaz 
.- Les Veus del Liceu d’en Xulio Ricardo Trigo 
.- LA playa de los ahogados d’en Domingo Villar 
.- El Batec del temps de la Cari Ariño 
.- Diamant Blau de la Care Santos

dimecres, 9 de desembre de 2015

LA TRUCADA

telefono!
foto trobada a Flickr
Es mirà el telèfon amb una barreja de cansament i fastigueig dibuixats al rostre. Si el despenja i marca el número, malament. Si no ho fa, pitjor. No té gaires opcions, i trií la que trií està clar que no serà la bona. Ja fa dies que no parlen, i no pot allargar la situació eternament. Una de les dues ha de baixar del burro i sembla que, un cop més, com sempre, ha de ser ella.

dijous, 26 de novembre de 2015

I ARA, NO PUC...


Em vàreu avisar i no vaig voler escotar-vos. M’ho dèieu una vegada i una altra, però jo no us feia cas.

A tu, el meu millor amic, no et creia perquè pensava que estaves gelós. T’havia donat carabasses uns mesos abans, i ara que havia trobat aquell tros d’home, que es feia mirar dues vegades, i que m’havia escollit a mi entre totes les noies que li anaven darrere, tu em deies que el deixes, que no em convenia, que jo em mereixia algú millor. No saps prou bé quina raó tenies. I ara que ho sé, que ho reconec, que ho he vist amb els meus propis ulls. Ara no et puc dir gràcies per avisar-me.

dijous, 22 d’octubre de 2015

LA JOGUINA DEL PARE


Rebusca dins el bagul amb una cura gens habitual en ell més aviat mal destre en tots els seus moviments. No l'hi costa gaire trobar el que cercava. Va agafar l’embolcall i el diposita a terra, al seu costat, amb la precaució que faria servir per manejar la peça de cristall més delicada del món. S’assegué amb les cames creuades i va anar desembolicant l’objecte amb la fascinació dibuixada al rostre. L’agafà amb totes dues mans i se l’apropà a la cara, deixant que els seus narius s’impregnessin d’aquella olor tant familiar com llunyana.

divendres, 7 d’agost de 2015

Tancat per vacances!!!!


Uys ja veig que el follet del blog us té informats dels últims esdeveniments. Així m’agrada, que a part d’enredar tot el que enreda de tant en tant és comportí com un bon follet.

dimarts, 21 de juliol de 2015

El Follet del Blog


Caram, quina olor de tancat que fa! Això s’ha de ventilar ràpid i bé o no farem pas net. I quina mà de pols que hi ha! Però si els àcars han fet un campament! No m’estranya gens ni mica. La de temps que fa que ningú entra aquí! Res, toca arremangar-se i posar-se a fer feina de valent o el dia que la Bruixeta o un dels seus animalots, tornin a passar per aquí no podran ni entrar.

dijous, 11 de juny de 2015

LA VEÏNA DEL DEU

Préssecs d'Ordal
Foto treta de Flickr
—Bon dia, jove. Sóc veïna del deu, exactament la del segon. —Es presenta la Mercè, com si aquella informació fos de vital importància, mentre amb la mà dreta va masegant tots els préssecs de la caixa. — Tenim el gènere verd, avui, eh?— Clavant l’ungla, de la mà dreta, a les peres sense deixar de martiritzar els préssecs.